Luxemburg és un país curiós. És gran com una provincia catalana, menys poblat que l'Hospitalet de Llobregat i acull més nacionalitats que el Comité Olímpic Internacional. És un país ric, on no lliguen els gossos amb llangonisses perquè fa pagès. Es divideix en quatre grans col.lectius humans: funcionaris de les institucions europees, funcionaris de l'administració luxemburguesa, treballadors de bancs i asseguradores, i portuguesos. Evidentment, sempre quedem quatre arreplegats que no entrem en les estadístiques.

Aquest país arrossega algunes etiquetes fruit de generalitzacions absurdes com totes les del paràgraf anterior. Una d'elles és que no hi passa mai res o que no hi ha oferta cultural. Mentida. L'oferta cultural no era la d'avui quan vaig arribar el 2002, però ara mateix no para. Com que els detalls expliquen el tot, comento què he fet aquesta setmana.

El Centre Català de Luxemburg ha organitzat enguany el XVI Cicle de Cinema. Ens vam emocionar amb Mirant al cel el 26 de gener. Dilluns 2 de febrer vam tornar a sobrevolar Barcelona aquest cop des dels poètics terrats de Gràcia amb la simpàtica pel.lícula Pactar amb el gat. A més, vam tenir la sort de poder comentar-la amb el director, Joan Marimón (per cert, ajudeu-lo: envieu-li crítiques negatives i defectes que hagueu trobat al seu film, així podrà acabar el llibre que ha començat).

Dimarts va ser el torn de la poesia amb una vetllada organitzada per la Kulturfabrik, un dels centres culturals més actius del país. En aquesta antiga fàbrica, els poetes Carles Duarte i Àlex Susanna van recitar part de la seva obra en un ambient distès i acollidor. Va ser una hora i mitja magnífica gràcies a... No ho sé. Potser a la forta veu i als versos amb aspiració a l'infinit de Duarte; potser a la bona dicció i als versos propers però profunds de Susanna; potser a la música d'ambient del pianista Francesc Marco que els va acompanyar... o potser gràcies al pa amb tomàquet i als bons vins de la catalana terra amb els quals el CCL va agrair al públic el risc d'haver assistit a aquell recital amb neu i glaç a les carreteres.

Dijous ens vam reunir amb representants d'associacions portugueses, espanyoles i llatinoamericanes per organitzar el saló del llibre del mes de març (per cert, com a presència catalana, hi haurà la Troba Kung Fu i l'escriptora Najat El Hachmi). Dissabte i dilluns continua el cicle de cinema del Centre Català. Em tocarà renunciar a alguna activitat perquè el cos té límits (i encara no m'han concedit el do de l'ubiqüitat): avui i demà, concert de Daniele Silvestri, Mariane Faithfull recita Shakespeare, L'école de femmes de Molière al teatre i el grup de música celta The Unusual Suspects a la Philharmonie. Sense deixar de banda les estrenes de la setmana als cinemes comercials i les interessants reposicions de la Cinémathèque (si més no, els Germans Marx, entre les meves predileccions).

En fi, volia dir que la propera vegada que me'n trobi un que em digui que a Luxemburg no hi passa mai res, l'engego a dida. O pitjor: l'obligo a acompanyar-me un parell de setmanes.