19 de març de 2005: A la selva tropical (Guatemala)
Avui sí que puc començar escrivint que sóc en un lloc ideal. Exactament em trobo davant d'una caseta dins el recinte de l'hotel, en plena selva a Tikal. El llum elèctric em permet escriure (me'l treuran d'aquí a unes hores) i el d'oli foragita els insectes. A l'entorn, tot fosc i mil sorolls d'animals. La temperatura és perfecta: ni fred ni calor però vers el càlid confortable.
De dia no ha estat així. Ha fet sobretot calor o, en certs moments, xafogor sense calor. Ens hem llevat a Flores millor de com havíem anat a dormir. Malgrat totes les pegues de l'habitació, ha resultat inviolable per les bestioles, tampoc tan calorosa i, en el fons, bé (un únic problema de soroll). N'hem sortit corrents per esmorzar abans de les vuit, quan ens havien de recollir. Encara que ens havien assegurat el contrari, ha estat difícil trobar on esmorzar. Al final, hem anat a petar a un bon lloc (La Casona de la Isla: un altre hotel) amb l'única pega de ser un pèl car... i haver de menjar corrents.
Al final, com era d'esperar, els del bus han arribat tard. El "bus" era un furgoneta Toyota només una mica millor que les de Managua-Granada. No ha estat el viatge més còmode del món però, per compensar, el paisatge era més que bonic: el llac de Petén i la pura selva.
Desconfiant de l'hotel gràcies als consells de la Lonely Planet (una guia ben útil, d'altra banda), hem pres possessió del bungalow ben contents. Potser perquè veníem d'una barraca en obres, però l'únic defecte que hi hem apreciat és que s'han descuidat de fregar el bany. Que tallin l'electricitat a les onze del vespre es pot considerar un encant afegit.
Un cop desposseïts de les maletes (que encara no entenc com han pogut arribar), hem entrat al parc de Tikal, a la zona arqueològica. La col.locaria entre els dos, tres o quatre llocs més bonics que he vist. Ofereix de tot: imponents temples maya (també algunes esculptures), una jungla esplendorosa i animals exòtics fàcils d'observar. Hi hem entrat per fer un tastet abans de dinar i poder tornar-hi en acabat... i ens hi hem estat set hores, fins que el cos ens ha exigit que beguéssim i que reposéssim.
Abans d'aquest moment, hem vist les majestuoses ruïnes dels que havien estat els temples principals de la civilització maya. Piràmides entre 28 i 38 metres d'alçada, amb vistes a tota la selva i a les altres piràmides. També agrupen places, esteles, altars. Monumental. Digne de veure.
Entremig també hem contemplat espècies animals (que no vol dir "turistes salvatges" mal que fornirien un bon objecte d'estudi als entomòlegs). Hem vist micos aranya, tucans de dos tipus (tots dos preciosos), pica-soques petits, oropendol.les (negres de cua groga i un cant ben idiosincràtic), col.librís, zopilotes (repugnants), esquirols i rèptils. Ens han alegrat especialment els tucans, per curiosos i per acolorits com són.
Després, copa tranquil.la (cara), piscina (massa fulles mortes i una senyora que ens espiava, però bé), sopar (res de l'altre món i tirant a car... només la Chiara i jo no érem americans) i planificar per demà. No sé ben bé què farem. Segur que estarà bé, això sí.