16 de març de 2005: Castellers a Nicaragua
Acabat aquest desvari sobre la realitat nica, en començo ara un altre sobre una pura hipotesi: què passaria si s'implantessin els castells a Nicaragua?
La idea pot semblar boja però, ben considerada, tampoc ho és tant. Amb el gavadal de catalans que vénen per aquí i tenint en compte que un català és sempre un català, a Manlleu com a Managua (jo mateix estic segur que el dia que em quedi sense cabells, m'adonaré que a sota només hi tinc una ceba), no hauria de sorprendre que s'acabin formant esbarts dansaires, grups de ball de bastons i colles castelleres.
Aquestes colles tindrien noms curiosos com ara Chigüines de Ocotal o Chavalos de Estelí. Segurament aixecarien bons castells i tot. Caòtics com són, probablement els quints pujarien abans que els terços, l'anxaneta abans dels dosos i tot mentre el cap de colla s'esgargamella cridant que baixin, que s'ha de desmuntar perquè els segons estan massa oberts. Ah, i els grallers mentrestant en el localito tomando.
No obstant l'heterodòxia, jo estic convençut que completarien grans construccions. Aquí tot sembla precari però, a la fi, encara que calgui insistir-hi molt, tot funciona. D'altra banda, dominen una de les facetes de la tècnica castellera a la perfecció: la pinya.
Els ayudantes dels autobusos de línia farien la funció de cap de pinya perquè tenen la mà trencada en això d'amuntegar gent en un espai reduït. Formarien un grup uniforme i indisoluble. Els castellers i la resta, acostumats com estan a romandre apinyats durant hores, mantindrien la formació compacta de cap a cap de la diada castellera. Evidentment no hi hauria baixos: només una massa sòlida. Tan sòlida que, a sobre, s'hi podria plantar un 4 de 9, un 3 de 10 amb folre, manilles i castellers obesos o, fins i tot, un d'aquests autobusos grocs en suspensió sobre una roda. Ves que no els acabés contractant certa colla que vesteix de verd.