21 de febrer de 2005: Capacitación

 

Després de 10 dies d'eufòria exaltada (a uns dos pams de terra) potser avui he començat l'etapa de xoc cultural. Coincideix, de casualitat, amb el dia que he començat a treballar (per dir-ho d'alguna manera).

Ja al matí he començat bé: he dut a ajustar el canvi de la bici. El mecànic m'ha cobrat menys d'un euro. Ha estat espectacular com ha desmuntat tot el vehicle, n'ha greixat cada junta i l'ha tornat a muntar tot. Quan me l'ha lliurat i l'he provat, el canvi no funcionava bé.

L'altra ha estat la televisió. Després de trucar per tercer cop ens van demanar que passéssim pel seu local. Avui hi he anat jo: m'han pres les dades i m'han assegurat que ja passaran. Possiblement aquesta setmana. Per cert, que l'oficina era la casa menys tecnològica que he vist en aquesta ciutat.

El plat fort ha vingut després de dinar (i jo necessitava una migdiada). Teníem sessió de capacitación a la biblioteca. Ens han d'ensenyar a fer anar un programa per registrar llibres, una base de dades potent per buscar i classificar. Per "capacitar-nos" han vingut dues expertes des de Managua (que no cobren, però els paguen viatge, allotjament i menjar).

Doncs bé... la sessió ha començat una hora després del previst. De fet, gairebé dos anys després perquè el curs estava previst per al maig... del 2003. Com que les de Managua han arribat mesos tard, els d'Ocotal no han vingut fins que la Carme no els ha fet venir arrossegant-los per les orelles. No eren gaire lluny: només al bar del costat.

Ben mirat, tampoc calia. El curs s'ha interromput a mitja presentació general sobre el programari. El problema era de fons: el programa reprodueix la classificació de la biblioteca, no serveix per classificar el que no ho està. I la biblioteca d'Ocotal només està a mig classificar gràcies a la Carme: amb tones de bona voluntat i 0 coneixements de catalogació ha fet una tasca ingent. Que ara sembla no aprofitable perquè resulta poc sistemàtica per a l'ordinador.

Durant la tarda han desfilat fins a tres responsables de la biblioteca. Més que proposar solucions, han xerrat pels colzes i s'han justificat. El personal de la biblioteca ha reconegut que han rebut capacitaciones a tort i dret (sobre catalogació, sobre promoció de la lectura i sobre lectura de contes a la quitxalla) però que no les han aplicades. Ni tan sols s'han justificat: s'han mirat, arronsat d'espatlles i enllestit amb un "no sé". El pitjor sembla que és que no tenen una taula de codis que les de Managua haurien pogut dur si algú els ho hagués fet saber. Ara sembla que sense aquesta taula no es pot fer res (em sembla un toc de fatalisme local; com a europeu em pregunto: e-mail? fax? DHL?).

I tot i que no hem fet res, hem estat allí fins les sis passades (a l'estil de les odiades reünions de la feina a Luxemburg). Demà hem quedat a les vuit, no sé ben bé per fer què.

Sent cruel, no em sorprèn que el país vagi malament si tot funciona així i a les capacitaciones el més important és el refrigerio (avui, entrepà d'amanida amb ketchup i Pepsi).

 

23 de febrer: Arriba la taula de Cutter

Després de dinar, ha arribat la famosa TAULA DE CUTTER que hauríem necessitat al principi. Per tant, tota la feina dels dies precedents s'haurà de refer (quina feinada ens espera: avui ja hem hagut de fer hores extres). I en quines condicions ha arribat: la llista està mal fotocopiada (o massa fotocopiada) fins al punt que massa lletres i codis no es poden veure. A més, en alguns casos, el codi queda fora del marge de la pàgina. En altres, les columnes es desdibuixen i ondulen, com si fotocopiessin el llom d'un llibre en el punt maleït en què no s'acaba d'obrir. Per rematar-nos, el plec de fotocòpies està mal grapat: de la N es passa a la V i la resta de lletres vénen al final, en ordre aleatori. I la darrera: un dels fulls està grapat de cap per avall.

Potser el més còmic (o tràgic) és que aquest és el DOCUMENT OFICIAL que van rebre en una capacitación (la que els havia de permetre classificar el fons bibliogràfic). M'hi jugo un pebrot (o chiltomo) escalivat que el responsable estava més pendent del refrigerio que del Cutter.

 

 

 

 

 

Fotos Pàgina inicial Anterior Següent