1 de març de 2005: Flora
Com que parlava de nens i arbres, ara parlaré de plantes. M'han donat unes quantes lliçons de botànica, les criatures de per aquí. Deu ser normal en una ciutat que deu el seu nom a un arbre.
- Ocote (hence Ocotal): és una espècie de pi roig carregat de resina i amb agulles ben llargues. Fins fa 3 anys, això n'estava ple, però una plaga d'aranyes menja-escorça se'ls va carregar gairebé tots. L'explotació de la fusta i la tradició de cremar boscos per guanyar terres de cultiu van fer la resta. No s'ha de confondre amb el:
- Jocote: un arbre fruiter amb certa pinta sospitosa de pruner. Els fruits semblen glans grossos o prunes verdes de forma aplatada. Crec que en tinc a la nevera però ara no sé on. Com la pruna, n'ocupa el centre un gran pinyol rodó.
- Mamón: no falto a ningú: és el nom d'un arbre i del fruit que dóna. Donar esdevé una paraula ben escaient, perquè creix pertot i perquè guareix la diarrea.
- Jícaro: potser el més curiós. Fa troncs bastos i branques fines. S'assembla al garrofer? Més aviat no, però havia de comparar-lo. Fa uns fruits verds i perfectament rodons amb la closca dura. Per menjar-los, cal esberlar la clofolla i consumir-ne les llavors (que sonen com una maraca dintre la closca). I la particularitat principal és que creixen directament al tronc, no a les branques.
- Avocats, mangos, cocos (palmeres) i bananes (arbres bananers): n'hi ha de tot tipus i mida, creixen a tort i a dret. No són desconeguts a occident, però aquí abunden. Les pinyes, però, creixen per terra (són blanques i tenen bon gust, sense aquell agre de les que arriben a Europa).
- Ametllers: en veure'l no el reconeixia. La fulla i el fruit s'assemblen poc (la resta, més o menys). L'ametlla que fa és més petita, més verda i més compacta però es menja tota, pallofa verda i tendra inclosa.
- Guapinol: curiós arbre molt aromàtic i d'escorça medicinal (que tant cura un mal de panxa com un ovari inflamat). Deu ser de la família del pi... perquè aquí també hi ha pins vulgars i eucaliptus.
