7 de juny de 2005: Mèxic
Vam arribar abans d'ahir a la tarda. El primer contacte amb Mèxic ja impressiona: l'avió sobrevola durant una mitja hora i tot el que es veu (à perte de vue) és un continuum urbà de cases, pisos, carrers i esporàdics gratacels. Aterrant a Barcelona, un compta dotze poblets en molt menys temps a l'aire. De propina, l'aterratge va ser dur: entre núvols (i smog), amb sacsejades, a tocar de blocs de pisos... Sembla que és una característica de l'espai aeri de la ciutat que aquí no hi hagi aterratges plàcids. Mai.
A l'aeroport, el terror: no ens ha vingut a buscar ningú i estem sols (perduts?) en una ciutat més gran que Catalunya i Luxemburg juntes i multiplicades per tres. Indecisió. Nervis. Però ens vam acabar trobant amb la Maricela.
8 de juny: S'ha tallat el cabell molt curt i s'ha aprimat força. Apart d'això, és la de sempre. Si no ens haguéssim trobat amb ma cosina, el més segur és que haguéssim pres el primer avió que ens retornés al petit i còmode Ocotal (la ciutat, des de l'avió, impressiona). Però, en trobar-nos, ens va dur a casa seva, a la Calzada de las Brujas, al sud de la ciutat.
Després de les presentacions i acomodacions ens van dur a dinar al Merendero las Lupitas, al barri de Coyoacán. Trobo que no està malament començar a conèixer Mèxic pel barri d'Hernán Cortés, Frida Kahlo, Leo Trotsky i Artemio Cruz. La zona és una meravella: boniques i endreçades cases d'estils diversos (nobles, colonials, art nouveau, art déco), arbres, places, fonts, esglésies... pau i silenci, que a la resta de la megalòpoli són béns escassos. L'hem convertida ja en zona tòtem, on volem passejar quan no sabem què fer, on voldríem viure en cas que l'atzar ens dugués a establir-nos a Mèxic D.F. (ni quiera Dios, que diría un nica).
El "merendero", per cert, sensacional. Vam tenir un tast de cuina mexicana que roman, fins al moment, insuperat. Un guacamole subtil i delicat; un pebrot farcit de formatge al seu punt i una enchilada de mole poblano que em va provocar diversos orgasmes al paladar. El mole és una salsa de complicada elaboració amb ingredients tan diversos com xocolata, chile i ametlles. El carnaval de sabors (amb la tortilla, el pollastre i el formatge cremós) esdevé una sinfonia que harmonitza gustos i mitjos gustos diferents com qui harmonitza instruments de vent i de corda en una orquestra. Sense floritures cursis: em va agradar molt.
Després vam passejar pel barri. Tal vegada en un principi la idea fos fer baixar el menjar. El que passa és que, si va baixar, ho va fer només perquè el vam empènyer avall amb més menjar. No és culpa nostra si pel carrer venen menges tan bones (i en condicions higièniques acceptables).