10 de maig de 2005: Més animalades
Tornant a casa, la nit era clara i tranquil.la i hi havia un bar que feia sucs. Ens vam aturar a El Deportivo a fer un got abstemi tranquil escoltant en Juan Luis Guerra (servit per l'establiment però que no vam demanar). En haver escurat els gots, ja de camí a la sortida vam ensopegar amb dos companys de feina de la Chiara (...) Van estar prou simpàtics i van mirar d'explicar-nos la idiosincràsia de Nicaragua (de fet, van fer córrer molt aquesta paraula).
Ens van parlar dels problemes de gènere, de la vida al camp, de comunitats indígenes, de llocs bonics per visitar, de tradicions i balls populars, de mongetes blanques, roges i negres, i d'animals. Alguns animals que es mengen i alguns que se'ns mengen.
Animals que es mengen:
Mico: se'l mengen els indis; els altres, quan el veuen sense pell, diuen que és com veure un nen despullat i no poden. El més apreciat és el cervell, tendre i gelatinós.
Iguana i garrobo: amb coco, en sopa o, deliciosa recepta tradicional índia, amb pinol (moresc torrat i mòlt).
Ostiones: que no són res més que ostres. Es mengen com a tot arreu: vives i amb llimona. També hi ha conchas, un tipus de petxina que no he entès què té d'especial.
Boa: en venda, per exemple, a Los Antojitos d'Estelí, on fins i tot es pot triar en un terrari quin exemplar de rèptil es desitja a la planxa.
Gallina índia: gallina mig silvestre proclamada (amb certa vehemència) la millor carn del país. El secret, sembla ser, és l'alimentació: excrements, carronya, cucs, brossa... el que trobi. Diuen que és una rapinyaire que no sap volar.
Zorro pelado: sembla una guineu, però té la cua nua, sense pèl, com una rata. Menja només gallines (no sé si índies o de les altres).
Animals que se'ns mengen (o fan la punyeta):
Zorro blanco o zorrillo: és a dir, la mofeta. És possible trobar-lo per la carretera o pel camp. Segons sembla, els dibuixos animats tenen raó: als mascles els agraden les gates negres (maules?).
Trespasos: petit escurçó d'uns vint centímetres de llarg i mig de diàmetre. De color vermell. El bonic nom li ve de la distància que poden recórrer les víctimes abans d'esdevenir víctimes mortals. Per sort, no és típica de Nueva Segovia.
Máchala: un altre tipus de serp. No vaig entendre si és verinosa, emprenyadora o està bona amb patates. El que sí està clar és que s'invoca quan un no vol fer alguna cosa. Exemple absurd: -Jo em dutxo. -¡Máchala! (com dient "jo ni boig").
Perro zompopo: no es tracta d'una variant local del famós ós formiguer del vell acudit sinó del cosí criminal del pichete (són una gran família). És més gros, de color negre o negrós i, de vegades, amb punts blancs. El soroll que fa és més fort. En mossegar injecta una mena de morfina que pot resultar letal per a qui pateix del cor (també si en pateix i no ho sap).
Chinche de Chagas: també conegut com la muerte lenta o el asesino silencioso. El nom de "Chagas" li ve del metge brasiler que en va detectar les propietats menys conegudes. Invisible i imperceptible, neix i creix a les parets de blocs de ciment granulat o d'adob. La picada no es detecta en el moment sinó a la llarga, quan l'afectat pateix depressions, abatiment, problemes cardíacs, es va esllanguint sense saber per què i, al final, es mor. Segons sembla, Madriz n'està ple (què es pot esperar d'un lloc amb aquest nom?). La delegació local de Metges sense fronteres li ha declarat la guerra.
